I quan sembla que tornes a ser feliç, que tornes a somriure, que tornes a veure la vida en color, te'n adones de que és només un somni, que res del que t'està succeint és real, que tot ho envolta la falsetat.
Tota aquella il·lusió que et feia viure, s'ha convertit en aquelles ganes boges de desaparèixer que t'ofeguen bruscament.
Per moltes paraules sabies que puguis sentir, res no es mou dins teu, res no canvia, tot segueix igual, tu i la teva tristesa, la teva desilusió sense fonaments ni raó de ser.
Saps que només hi ha una cosa que et pugui fer somriure, el problema és que és la mateixa que t'entristeix.
I saps que ni tot és blanc ni tot és negre, però inconscientment t'auto impedeixes escollir una alternativa millor, irònic, oi?
